Logo Xerta

Xerta

Baix Ebre


Ets a: Portada > Conèixer > Personatges de Xerta





JOAN SENTÍS

sentis


D. Joan Sentís i Sunyer ( Xerta, 1561 – † Barcelona, 1632) fou bisbe de Barcelona entre 1620 i 1632 i nomenat lloctinent de Catalunya de forma interina pel rei Felip IV de Castella, càrrec que ostentà entre 1622-26. Això el converteix en un dels fills més importants del poble.  

Va esdevenir un dels personatges polítics i eclesiàstics més destacats i influents de la Vegueria de l’Ebre durant l’edat Moderna.
A més dels seus alts càrrecs, el bisbe Sentís va tenir un paper decisiu en el plet per a la separació de Xerta respecte de Tortosa. Al convertir-se en virrei de Catalunya, donava molt de pes a l’aspiració de Xerta per poder emancipar-se, i finalment aquesta va aconseguir el títol de Vila per Reial Decret el 1625.  Tres anys desprès, en el marc de les celebracions de la Concòrdia amb Tortosa, el bisbe va fer una estada d’un mes a la vila, acompanyat per la seva mà dreta, l’ardiaca Josep de Claresvalls. Durant aquest temps, el bisbe es va fer construir davant de la seva casa un oratori dedicat a la Immaculada per poder realitzar amb més comoditat les seves quotidianes oracions. També va celebrar la consagració de l’ampliació de l’església parroquial el tercer diumenge de maig del 1628.

Va morir a la ciutat de Barcelona i fou enterrat a la Catedral el 1632.



ANTONI AÑON CORTIELLA

cortiella


El senyor Antoni Añon, de professió farmacèutic, va ser un il·lustre pròcer de la Renaixença. Era un polifacètic perquè dominava igualment literatura, poesia o música. De la seva obra i vida es desprèn que era tot un savi a l’estil de l’època i també un gran científic en botànica.

Entre algunes de les seves obres, trobem de l’any 1910, la publicació de: “Dos documents comentats prou i de sobra interessants per a que siguen coneguts de tot xertolí”. Aquest llibret conté dos importants documents relacionats amb la història de Xerta. Un es tracta de la fundació de la parròquia de Xerta el 1325, quan es va separar de la parròquia del Castell de Paüls i l’altre, parla sobre els Reials Privilegis de les Aigües de Xerta, concedits per Pere III el Cerimoniós el 1383.  Aquesta petita recopilació recull una informació molt valuosa de la nostra història que el Sr. Añon va anar a buscar tan a l’arxiu Episcopal de Tortosa com a  l’arxiu Històric de Catalunya, a més de fer unes breus reflexions personals de cada document.

També va publicar molts articles a la premsa de l’època, entre els quals podem destacar una carta que va dirigir als vocals de la Junta Provincial de Tarragona en defensa de la potabilitat de les Aigües de Xerta, en contesta al que aquells senyors havien pronosticat.

Pel que fa a la música, era molt entès. Sempre que Felip Pedrell visitava Tortosa anava a veure al farmacèutic i amic Añon a Xerta i, segons Pedrell, d’aquelles visites sortia amb idees noves i aconseguides inspiracions.

 

FERNANDO MARTÍ I TOMÀS

marti_tomas


Fernando Martí, empresari i comerciant, va néixer a Xerta l’any 1851 al si d’una família de comerciants. El seu pare, Antonio Juan Martí era patró de riu i tractant, així que disposava d’una empresa de llaguts amb la qual comerciava per l’Ebre. Tot i que el nivell econòmic familiar era important pel moment, Fernando i dos dels seus germans, Jaime i Ramon, van marxar el 1871 -igual que molts catalans de l’època- a fer fortuna a l’Argentina.
A diferència dels seus germans, es va instal·lar de manera definitiva al país sud-americà on van fundar l’any 1873, l’empresa comercial “Martí Hermanos” amb la qual exportaven productes elaborats a Espanya i especialment a Xerta: olis d’oliva (sota les marques registrades “Vaca”, “SOM” i “el León”), vins, licors i conserves.

Amb el temps, cada germà es va especialitzar en un negoci i Fernando va crear una important fàbrica de sabates i botins que estava ubicada al carrer Catamarca de Buenos Aires. L’edifici fabril constava de tres pisos, dipòsits de material i tallers dividits en varies seccions, tot el complex ocupava una mansana. Un diari d’edició britànic titulat Impresiones de la República Argentina en el siglo XX explica en un número de l’any 1911: “ bajo la firma Martí Hermanos gira una gran empresa, sin duda la más prominente e importante de América del Sur que por sus instalaciones, equipo y producción, puede compararse con renombradas entidades  similares de Europa y Norte América”. Seguint la informació d’aquest diari, explica que l’empresa disposava d’uns 1200 treballadors: 500 obrers que treballaven a la fàbrica i uns 700 que des dels seus domicilis realitzaven tasques preparatòries i ordinàries.

L’any 1908, seguint els seu esperit emprenedor, va fundar el “pueblo y colonia Fernando Martí” (actualment Coronel Charlone, partit de General Villegas), a la província de Buenos Aires.  La tradició oral conta que per botins entregats per a l’ús de l’exèrcit argentí, el govern de la Nació li va entregar abans del 1900, 16500 hectàrees de terra que havien format part de territori indígena, concretament dels indis ranqueles. La iniciativa va estar moguda per la construcció del ferrocarril que unia les localitats de Rufino i Italó. Dintre de les seves terres van construir l’estació Charlone i al seu voltant es va anar formant la planta urbana del “pueblo y colonia F. Martí”, per l’empresa colonitzadora del seu gendre, Fortunat Anzoategui (important empresari uruguaià d’origen basc que va construir els principals edificis). Allí també es va fer construir un gran xalet que ens recorda la torre que va construir el seu germà a Xerta, envoltada d’arbres exòtics i fruiters on passava temporades amb la família.

També es diu, i pareix ser més fiable, que va ser ell mateix qui va comprar les terres per un preu molt baix amb la intenció d’invertir, ja que en aquella època ingressaven al país molts immigrants que desitjaven instal·lar-se per tal de començar una nova vida, per això eren temps propicis per a la colonització. A més, entre la gent de bona posició social circulava una autèntica eufòria pionera, molts volien ser fundadors de pobles, crear un nou món. En aquest context van néixer molts pobles, entre ells Charlone, per iniciativa de Fernando Martí.

A partir del 1980, el nom del poble (Fernando Martí)  canvia pel de la seva estació (Coronel Charlone) fet que ja era un costum entre els seus habitants.
Fernando Martí estava casat amb Luisa Corominas de Montevideo i van tenir sis fills: Fernando, Oscar, Eduardo, Maria Luisa, Amanda i Hernando.
L’any 1910 va viatjar a Xerta per assistir a la inauguració de l’obra de remodelació del campanar de l’església que ell mateix havia costejat. Encara avui, si pugem a dalt de la torre veurem que es conserva una placa en record d’aquell generós gest.  
El 1914, F. Martí integra a la Cambra de Comerç Argentino- Espanyola, ocupant el càrrec de vocal en la secció de comerç i propaganda.
Fernando Martí va morir el 2 de novembre de 1925, sent enterrat al cementiri de La Recoleta de Buenos Aires.








© Xerta, Tots els drets reservats - Qui som? - Normes de privacitat

Amb el suport de: Diputació de Tarragona. Logo Consell Comarcal del Tarragonès. Logo Consorci Administració Oberta de Catalunya. Logo