Cases senyorials

En Xerta es conserven cases senyorials protegides com a bé cultural.

Al carrer Major es conserven restes arquitectòniques i les portalades de la casa i la capella del bisbe Sentís.(S. XVI -XVII).

La burgesia del poble també va deixar uns edificis dignes d'admirar, amb elements típics de l'època de la seva construcció. Els més ben conservats són casa Ravanals, casa Ceremines, casa Navarro i casa Pau, datades dels segles XVII i XVIII. Fora del nucli urbà hi ha la Villa Retiro, coneguda popularment com "la Torre del millonari", edifici d'estil modernista-colonial, encarregat de construir pel comerciant xertolí Jaime Martí i Tomàs, que es va enriquir exportant productes a sud Amèrica. L'obra data de finals del segle XIX i l'arquitecte fou Josep Fontserè i Mestre, mestre de Gaudí. Actualment s'hi troba ubicat un hotel de cinc estrelles.

Casa Ravanals
La casa Ravanals és un edifici de Xerta (Baix Ebre) ubicat al carrer Major 14 i protegit com a bé cultural d'interès local.
És un habitatge de planta baixa, entresòl, pis principal i golfes.

La façana és de maçoneria, amb la porta d'accés de carreus d'arc de mig punt amb grans dovelles, flanquejada per dos balcons. Hi ha una cornisa a escala del sòcol. Al primer pis hi ha quatre balcons oberts amb arcs rebaixats; els dos centrals són més alts i donen al saló de la casa. Sobre una cornisa s'obren al darrer pis les golfes on hi ha un seguit de 13 obertures en forma d'arc de mig punt amb pilastres sobre una motllura de pedra vista. La coberta està feta de teula àrab i bigues de fusta, amb un ràfec molt sortit amb mènsules de fusta amb motllures.

A l'entrada hi ha un gran pati interior -amb paviment de pedra de riu- per on accedien els carruatges als patis posteriors i a les quadres on van arribar haver-hi deu mules i dos cavalls. Des de l'entresòl donen a aquest pati, dos balcons i una galeria de fusta amb grans finestrals donant-li una aparença de plaça. A l'habitatge destaquen els menjadors d'hivern i d'estiu; al primer ressalta la xemeneia de marbre amb les inicials gravades MR (Miguel Ravanals). En aquesta part de l'edifici també s'hi troba la cuina, el despatx i dos salons. Al pis principal, entre altres estances, hi ha un ampli saló d'estil decimonònic, una capella oratori adossada al dormitori principal amb un altar de marbre jaspiat i estucats pintats en imitació que data de l'any 1804.

Va ser la casa pairal dels Ravanals, família important del lloc, lligada amb els Ravanals de Tortosa.[1] Al saló de la casa se celebraven reunions i festes dels burgesos del municipi. El pati de l'entrada sempre estava guarnit amb dos pins que feien tallar per tal de donar color i un característic perfum. A l’arxiu parroquial de Xerta es conserva un inventari de béns de Joan Ravanals de l’any 1658 i ens parla de la dita casa situada al carrer Major de la vila.

Casa Ceremines

Casa Ceremines és una antiga casa pairal de Xerta (Baix Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local. Ubicada al carrer Santa Teresa, 14

L'edifici està format per planta baixa, pis principal i golfes. Una part de la façana està embotida en un petit carreró sense sortida. La façana presenta a la planta baixa, un revocat amb simulació de carreus. La porta principal, amb base de carreu i pilons de protecció de pedra, està formada per un arc rebaixat i fusteria modernista. A l'esquerra de la porta hi ha un finestral enreixat de forja molt acurat on es poden llegir al centre i dintre un cercle les inicials superposades R.M. (Ramon Martí). Al primer pis hi ha un balcó corregut que ocupa els dos finestrals que donen al Saló de la casa i, tres balcons menors donant al carreró, amb frontons rematats esgrafiats al reboc, que en aquest pis simula carreus encoixinats. Una petita cornisa enceta les golfes, amb arcs cecs correguts de mig punt amb impostes, que contenen petits buits el·líptics d'eix vertical. El ràfec està format amb mènsules motllurades. La coberta és de teula tradicional.

L'estil que predomina a l'interior de l'edifici és el modernista. Al rebedor hi trobem una porta amb vitrall policromat, exemple més clar d'aquest estil. Al despatx de la casa i a diferents estances de la planta baixa es conserven arcades de pedra que pertanyen a la primitiva estructura del segle XVII. L'escalinata conté ornaments modernistes, tot i que abans de la reforma del 1887, l'escala i la barana eren de pedra. Entre altres estances, l'habitació més característica és el Saló, on encara es conserva la major part del mobiliari original. Aquesta sala de la casa és d'un estil més clàssic, on destaca el paper que decora les parets i l'alt sostre d'artesonats decorats amb motius vegetals. En aquest espai s'hi celebraven diferents actes i festes de la burgesia local, entre d'altres es conta que hi va sopar el rei Alfons XIII l'any 1912 després de la inauguració del canal de l'esquerra de l'Ebre. El mosaic hidràulic de l'època es troba principalment per tot el pis superior de l'edifici, així com els alts sostres decorats i les portes de grans dimensions. Un element curiós de les portes -que avui només es conserva en unes poques- és el fet que antigament cadascuna tenia la seva clau amb la forma del número que també tenia el respectiu pany.

Abans de la guerra civil hi havia una sala dedicada al sant Àngel, ja que era el sant protector de la família.
A la part del darrere de l'edifici hi destaca una estança que es va afegir posteriorment (a la primera dècada del segle XX). Es tracta d'una llarga galeria amb funció de sala d'estar que dóna al primer pis, ventilada per finestrals formats per arcs de mig punt i decorats amb vidres de colors a la part superior. Aquesta galeria sobresurt de la façana formant un porxo a la planta baixa i és sostinguda per columnes de les quals destaquen els capitells.

Enfront de la façana posterior de l'edifici hi ha un jardí. També hi havia un molí d'oli i un hort tancat amb tàpia que limitava al nord amb la mateixa casa, al sud amb el canal de la Dreta, a l'est amb les cases del carrer de l'Àngel i a l'oest amb l'avgda. Marti Martí. Avui en dia, gran part de l'hort es troba fragmentat. Adossat a la part esquerra de l'edifici trobem un pati interior amb un pou al centre que dóna accés a una pista coberta de frontó -existent a l'època- i als baixos de l'antiga casa del servei.

L'estructura data del segle XVII però sabem que la decoració interior d'estil modernista es va realitzar l'any 1887 durant una reforma que el propietari de la casa va fer elaborar.

L'any 1884 el senyor Ramon Martí i Tomàs, després d'augmentar la fortuna familiar amb els seus germans Jaime [2] i Fernando a l'Argentina, tornà al seu poble natal i comprà la casa i l'hort al senyor Ignacio de Ramon i Aiguavives. Aquest últim era descendent de la casa dels Ramon residents a Tortosa, també grans propietaris d'aquestes contrades que posseïen el títol nobiliari dels Sentís i, per aquest motiu, resulta fàcil deduir que la finca va estar en mans de la família del bisbe Sentís. Tres anys més tard de la compra, es va realitzar la reforma que va modificar l'estil de l'edifici.

En esclatar la guerra civil espanyola, la casa quedà desocupada i va ser saquejada ocupant-la més tard i de forma provisional, els soldats que hi van establir un quarter.

Actualment funciona com a Hotel-restaurant.

Casa Pau (Xerta)
Ubicada Plaça Major, 16.
Casa Pau també coneguda per l'antic casino o Círculo Chertense és un edifici de Xerta (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.

És un edifici que fa cantonada, de planta baixa, pis principal i golfes. Està tot arrebossat a excepció de la zona de la cantonada a la planta baixa coberta amb rajoles. La coberta està feta de teula àrab i bigues de fusta, molt típic a la població. Al primer pis de la façana principal hi ha quatre obertures d'arc rebaixat que donen totes a un balcó corregut.

Al primer pis hi ha quatre finestrals amb biaix exterior units per un balcó corregut al llarg de tota la façana principal. A les golfes hi ha unes petites finestres rectangulars.
La façana lateral dona al carrer Santa Anna, on s'obre un balcó al primer pis i dues finestres a les golfes.

L'interès principal del conjunt està en el seu potent ràfec amb l'acabament treballat de les bigues de fusta, especialment a la mènsula cantonera que representa un cap de drac amb escates, de la boca del qual surt una llengua de ferro en forma de punta de fletxa.

Abans de la guerra civil (1936- 1939) al primer pis estava ubicat el Círculo Chertense, el casino de la gent adinerada, societat contraposada al centre obrer Xertenc. Pertanyia aleshores a José Ricart, propietari de la fàbrica de torrons la Xertolina.[1] En aquesta societat hi freqüentaven els burgesos i principals propietaris del poble. Hi havia un cafè que feia al mateix temps de sala d’actes on s’organitzaven tertúlies, reunions de negocis... També hi havia una biblioteca on es podia llegir -entre altres publicacions i llibres- la premsa del dia.

Casa Navarro (Xerta)
Casa Navarro és un edifici de Xerta (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local. Ubicada al carrer Santa Anna, 7.

És un edifici entre mitgeres de planta baixa, entresòl, dos pisos i golfes obertes amb vuit arcs correguts de mig punt. La part inferior de la façana és de pedra vista.
Al capdamunt hi ha un voladís amb una cornisa esglaonada i tres canalons de ferro ornats i bastant sobresortints.

Les obertures dels dos pisos estan disposades de forma simètrica, amb dos balcons a cada pis amb mènsules, i a les golfes quatre arcs correguts a cada costat. L'eix de simetria de la façana és ocupat per una de les tres falses pilastres, amb basa i capitell jònic, que ocupen l'alçada del primer i segon pis de les golfes.

A la planta baixa hi ha dues entrades d'arc rebaixat. La superfície és de carreus de pedra, grans, regulars i molt ben tallats, amb buits amb brancals sobresortints.

A la part de l'esquerra destaca un petit balcó, únic element asimètric del conjunt, amb una mènsula de pedra en forma cònica invertida, element purament decoratiu amb barana de ferro corbada a sobre.

A la façana posterior de l’edifici, tots els pisos tenen galeries cobertes amb porxos formant arcs de mig punt d’obra vista als finestrals. Des de l’entresòl es pot accedir al pati de la casa per unes escales tancades amb reixa forjada.

A l’interior destaca, a la planta baixa, l’àmplia entrada on hi ha un gran arc de mig punt coronat per cornisa que accedeix a les escales amb barana de forja. Al primer pis hi trobem el saló de la casa; el qual conserva decorats pintats al fresc. També destaca una petita sala de descans, situada al primer pis i ventilada per un ampli finestral que dóna per la façana posterior al pati de la casa, on apareixen a les parets, unes pintures al fresc elaborades a finals del segle XIX i que representen diferents llocs on la família tenia alguna relació.

Abans era una casa pairal benestant. Sobre les dues portes hi ha buit enreixat de forja amb la data de reforma de la façana (1859) i les inicials JN (José Navarro).[1] Durant la segona guerra carlina el general Ramón Cabrera va instal·lar el seu cuarter en aquest edifici. D'aquell període encara s'hi pot llegir en un extrem de la porta principal la paraula "GEFE".

Vil·la Retiro (Xerta)
Vil·la Retiro (popularment coneguda com "la Torre del millonari") és una casa de Xerta (Baix Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local. Ubicada al carrer dels Molins, 2.

És un edifici de planta quadrada amb soterrani, planta baixa, pis principal i golfes. Està situat a la part superior d'una parcel·la totalment enjardinada amb un parc, estany i gruta datat a principis del segle XX. El que més destaca de l'edifici són els merlets de rajola vista i les petites torres cantoneres fetes amb maó que donen un aspecte fortificat al conjunt. La composició es caracteritza pels grans buits centrals, protegits per reixes de forja. Les golfes presenten petites obertures el·líptiques a manera de fris corregut.

La porta central és un arc de mig punt, coberta per un porxo sostingut per dues columnes robustes i dues falses pilastres acanalades que imiten l'estil jònic, de ciment, i que sostenen una tribuna amb accés pel primer pis.

A la coberta hi ha un terrat al qual s’accedeix per una torrassa que sobresurt al centre de l’edificació.
L’interior de l’edifici s’alterà bastant amb la reforma que el va convertir amb un hotel de luxe. Hi havia un saló decorat amb pintures al fresc que no es pogué conservar. Tot i això, es va conservar l’escalinata de marbre blanc amb la treballada barana de forja, la xemeneia, una cisterna recoberta de manises blanques situada al soterrani, el mosaic hidràulic del primer pis, algunes portes de fusta noble i part del mobiliari original.

La casa està envoltada d’un gran jardí de vegetació exuberant farcit d’arbres i plantes centenàries portades pels antics propietaris de diversos països sud-americans i, també, conté un llac i una gruta construïda l’any 1904 per l’arquitecte Lluís Julio. A més, hi ha un seguit de séquies i fonts artificials què, com la gruta i el llac, s’alimenten amb una part de l’aigua que baixa per la séquia de les Fonts. Finalment, forma part del conjunt, uns antics magatzems i una extensió de terreny, abans d’horta, on actualment s’hi troben alguns serveis de l’hotel.

L'edifici d'estil modernista-colonial i el seu conjunt es construí en diferents etapes (1879-1882) finalitzant-se el recinte el 1892, data que apareix a la forja de l'antiga portalada d'accés a la finca. Aquesta pertanyia als Martí, família d'indians natural de Xerta. El senyor Jaime Martí i Tomàs fou el primer propietari qui la va fer construir, abans d'esdevenir hotel pertanyia al seu nét.

Durant la batalla de l'Ebre l'edifici fou utilitzat com a hospital, patint diferents desperfectes.

Des de l'any 2006 es seu de l'Hotel Villa Retiro Resort, del grup Jfebrotels.

Casa de la Vil·la

La Casa de la Vila de Xerta, també conegut amb el nom d'Escoles Velles és un edifici cantoner d'estil eclecticista protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Xerta (Baix Ebre). És la seu de l'Ajuntament.

L'edifici està situat en un angle de la plaça Major, centre neuràlgic de la vila. Està format per planta baixa i tres pisos. La façana presenta una distribució simètrica, la planta baixa està formada per carreus de pedra encoixinats i acabats amb una cornisa que fa d'impostes als arcs de mig punt de les dues finestres i de les portalades. La clau de l’arc central conté l’escut de la vila, el taronger, i a sota la data de construcció (1896). Al primer pis trobem un balcó corregut de pedra i finestrals amb motllura mixtilina en forma de frontó. Al segon pis, els balcons de pedra estan separats i la motllura del frontó se simplifica. A cada pis hi ha cornises al nivell dels forjats coincidint amb els balcons. La façana és rematada per un frontó. Destaca el treball de forja dels balcons i les reixes. De l'interior de l'edifici cal destacar l'escalinata i la barana de forja.
Història

L'edifici es va començar a construir l'octubre del 1895 pel mestre d'obres Josep Arnal i Matheu sota les ordres de l'arquitecte provincial Ramon Salas i Ricomà. El mes d'agost del mateix any, el llavors ministre de Foment, el tortosí Albert Bosch i Fustegueras, havia signat la concessió d'una subvenció per valor del 50% del pressupost de l'obra després de moltes gestions desenvolupades pel consistori d'aquell moment, especialment per l'alcalde Francesc Rius i Amaré. A l'escalinata de l'edifici es conserva una placa d'agraïment del poble xertolí al ministre. La part restant la van assumir les arques municipals. Molts dels obrers que van participar en la construcció de l'edifici treballaven a "jornal de vila", és a dir, sense rebre cap sou a canvi. L'edifici fou inaugurat amb grans celebracions (segons la premsa de l'època) enmig de les festes majors de Sant Martí, el 12 de novembre de 1896. A l’acte hi va assistir el governador de la província, el sotsdirector d’ensenyança provincial, mestres, inspectors d’ensenyament, capellans, autoritats locals, entre d’altres.

Durant la guerra civil, l'ensenyament es va suspendre i uns mesos del 1938, durant la Batalla de l'Ebre, el poble va ser evacuat, ja que era línia de front. En aquell moment l'edifici fou utilitzat pels militars. En acabà el conflicte, els pisos superiors es trobaven en mal estat i no va ser fins al 1945 quan l'edifici va tornar a acollir els alumnes xertolins. L'any 1968 es va construir un nou edifici escolar i per aquest motiu, les escoles velles van deixar de tenir una utilitat pública. A principis dels anys 80 es decideix restaurar les dues primeres plantes de l'edifici per tal d'acollir les dependències de l'ajuntament. El febrer de 1985 es va celebrar el primer ple al saló de sessions. L'any 1996 es va commemorar el centenari de l'edifici i al mateix temps es va restaurar el tercer pis on actualment s'ubica la biblioteca municipal i el punt TIC. L'any 2010 es van realitzar obres de millora a la primera planta, on s'ubiquen les dependències municipals, i es va instal·lar un modern ascensor vidrat a l'escalinata de l'edifici que facilita l’accés a totes les plantes.
 

 

Subscriure a