El riu Ebre i l’Assut de Xerta

El riu Ebre és dels més cabalosos de la península Ibèrica, naix al vessant sud de la serralada Cantàbrica i desemboca al mar mediterrani en el Delta de l’Ebre.

L’Assut

Situada a tres quilòmetres riu amunt de la vila, podreu visitar l’Assut. Construït en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d’uns 300 metres. La seva funció és la de desviar l’aigua cap als canals de la Dreta i de l’Esquerra de l’Ebre.

Sembla que l’obra de l’Assut s’inicià en l’època islàmica, i fou continuada o restaurada a mitjan segle XII; tanmateix, no fou acabada fins al 1411, sota la direcció de Mussà Alamí.

A mitjan segle XIX l’Assut fou condicionat per a conduir l’aigua cap als canals de regadiu mencionats abans. Malgrat aquestes obres, l’Assut permetia igualment el pas dels llaüts que navegaven per l’Ebre i dels rais pirinencs que baixaven fins a Tortosa.

El 1918 l’Assut fou usat per a generar electricitat per al propi municipi.


La Resclosa de L’Assut

Xerta ha rehabilitat la resclosa de l’Assut de Xerta. Aquesta construcció permet a les embarcacions poder remuntar el riu salvant l’obstacle de la presa.

El riu Ebre és navegable des de la desembocadura del riu al Delta de l’Ebre fins a la població de Flix.

El funcionament de la resclosa és molt vistós; mitjançant la mecanització dels desnivells de l’aigua, les embarcacions superen en poca estona una alçada d’uns tres metres. Aquest procediment es realitza en ambdues direccions del riu, és a dir, tant pels vaixells que pugen el riu com per als que el baixen.

L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (I.D.C.E.) va signar per al 2004 el Conveni amb la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre, per tal que l’activitat de navegació no interfereixi en la regular activitat d’aquest organisme, i actualment és qui gestiona el seu funcionament.

Segons el Conveni, la Comunitat és la que s’encarrega d’accionar els mecanismes d’obertura i tancament de la resclosa per facilitar el pas dels vaixells navegants que ho sol·licitin.

Així mateix, la Comunitat se’n fa càrrec del manteniment ordinari i vetlla pel bon funcionament dels equips i elements que formen part de la resclosa de navegació.

Telèfon I.D.C.E.: 977 51 05 46

Inundacions

En els últims segles, Xerta de la mateixa manera que totes les poblacions del riu Ebre, ha sofert diverses inundacions. L'escala de nivells figura a la façana de l’església parroquial i és conegut com "El Limnígraf", allí es veuen marcats els nivells de cada avinguda partint de la que ha estat la de més gran magnitud des d’aquell moment fins ara.

La major inundació es produí el 9 d’octubre de 1787: en aquella ocasió, el riu es desbordà assolint un cabal que superà en 10 metres l’habitual. Altres riuades també molt importants i més recents són la del 29 d’octubre de 1937 i la del 4 de gener de 1961. En aquestes riuades el poble quedà completament inundat: pels carrers només es podia "circular" amb barca.

El nivell de l’aigua va créixer 10 m, sobre el normal. La gent del poble va haver d’abandonar les cases i totes les pertinences. Van morir a causa de la riuada i van quedar enderrocades 110 cases. L’aigua va quedar parada durant uns quants dies. En aquella tribulació, els xertolins van invocar a Sant Martí a l’ermita que hi havia del Pla de Sant Martí perquè els alliberés d’aquella desgràcia. I conten les cròniques que el dia 11 d’octubre, un mes just abans de la festivitat de Sant Martí de Tous, les aigües van començar a baixar de nivell, de forma sorprenent i els va alliberar de la inundació. El poble en agraïment, el va declarar copatró i l'11 de novembre, festivitat de Sant Martí de Xerta, data en què se celebra la festa Major.

 

Limnígraf

Aquesta reproducció d’obra vista representa un limnímetre. En ell s’hi reprodueixen en forma mètrica els nivells d’aigua que el riu Ebre ha assolit en les diverses inundacions que Xerta ha hagut de patir.
Aquest limnígraf està situat a la façana principal de l’església del poble, a la Plaça Major.

 

 

Subscriure a
Menu

Menú principal

Formulari de cerca

Llengües