Escut

L’escut de Xerta està format pel Taronger, en representació de les activitats agrícoles que s’han anat desenvolupant al llarg de la història de la Vila i que han significat el principal recurs econòmic dels seus habitants. Així doncs, l’escut del Taronger simbolitza en especial rellevància les fruites de la família dels cítrics, principal conreu de regadiu de la població. Els camps de Xerta, regats per les aigües de les Fonts dels Ullals i per les de l’Ebre, produeixen verdures, farratge i fruites, especialment cítrics: taronges, mandarines i llimones.

Històricament, el Taronger ja apareix com a símbol identificatiu de Xerta en el període de la segregació amb Tortosa, a finals del segle XVI i principis del segle XVII, per tal de diferenciar les armes de la ciutat de Tortosa de les de la vila. D’aquesta manera s’adoptà pel primer Consell Municipal com a escut de la Vila amb la formalització de la Segregació el 1628.

En l’escut episcopal de l’il•lustre fill de Xerta Joan Sentís i Sunyer (1561-1632), bisbe de Barcelona i Virrei de Catalunya, podem observar que entre d’altres temes hi apareix el Taronger, en motiu de la representació del seu lloc de procedència. També el trobem esculpit en una de les claus de les bovades de la nau principal de l’església parroquial construïda entre 1580 i 1690.

escut_bisbe_sentis_0.jpg

Anteriorment, l’escut es representava de dos maneres, principalment utilitzant el Taronger enmig d'un camp i al natural. Un era truncat; a la part superior es representava el taronger i a la part inferior els quatre pals de la senyera, senyal que va desaparèixer en l'escut oficial utilitzat actualment ja que Xerta mai ha estat una vila reial.

L’escut oficial actual va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya el 15 de març de 1984 i té el següent blasonament: Un escut caironat, d’argent, un taronger arrencat de sinople fruitat d’ataronjat. Per timbre una corona mural de Vila.

escut_xerta_nou_1.jpg

Subscriure a
Menu

Menú principal

Formulari de cerca

Llengües