Fernando Martí

Fernando Martí

Fernando Martí, empresari i comerciant, va néixer a Xerta l’any 1851, ve d’una família de comerciants. El seu pare, Antonio Juan Martí era patró de riu i tractant, així que disposava d’una empresa de llaguts amb la qual comerciava per l’Ebre. Tot i que el nivell econòmic familiar era important de moment, Fernando i dos dels seus germans, Jaime i Ramon, van marxar el 1871 -igual que molts catalans de l’època- a fer fortuna a l’Argentina.

A diferència dels seus germans, es va instal·lar de manera definitiva al país sud-americà on van fundar l’any 1873, l’empresa comercial “Martí Hermanos” amb la qual exportaven productes elaborats a Espanya i especialment a Xerta: olis d’oliva (sota les marques registrades “Vaca”, “SOM” i “el León”), vins, licors i conserves.

Amb el temps, cada germà es va especialitzar en un negoci i Fernando va crear una important fàbrica de sabates i botins que estava ubicada al carrer Catamarca de Buenos Aires. L’edifici fabril constava de tres pisos, dipòsits de material i tallers dividits en vàries seccions, tot el complex ocupava una mançana. Un diari d’edició britànic titulat Impresiones de la República Argentina en el siglo XX explica en un número de l’any 1911: “ bajo la firma Martí Hermanos gira una gran empresa, sin duda la más prominente e importante de América del Sur que por sus instalaciones, equipo y producción, puede compararse con renombradas entidades similares de Europa y Norte América”. Seguint la informació d’aquest diari, explica que l’empresa disposava d’uns 1200 treballadors: 500 obrers que treballaven a la fàbrica i uns 700 que des dels seus domicilis realitzaven tasques preparatòries i ordinàries.

L’any 1908, seguint el seu esperit emprenedor, va fundar el “pueblo y colonia Fernando Martí” (actualment Coronel Charlone, partit de General Villegas), a la província de Buenos Aires. La tradició oral conta que per botins entregats per a l’ús de l’exèrcit argentí, el govern de la Nació li va entregar abans del 1900, 16500 hectàrees de terra que havien format part de territori indígena, concretament dels indis ranqueles. La iniciativa va estar moguda per la construcció del ferrocarril que unia les localitats de Rufino i Italó. Dintre de les seves terres van construir l’estació Charlone i al seu voltant es va anar formant la planta urbana del “pueblo y colonia F. Martí”, per l’empresa colonitzadora del seu gendre, Fortunat Anzoategui (important empresari uruguaià d’origen basc que va construir els principals edificis). Allí també es va fer construir un gran xalet que ens recorda la torre que va construir el seu germà a Xerta, envoltada d’arbres exòtics i fruiters on passava temporades amb la família.

També es diu, i pareix ser més fiable, que va ser ell mateix qui va comprar les terres per un preu molt baix amb la intenció d’invertir, ja que en aquella època ingressaven al país molts immigrants que desitjaven instal·lar-se per tal de començar una nova vida, per això eren temps propicis per a la colonització. A més, entre la gent de bona posició social circulava una autèntica eufòria pionera, molts volien ser fundadors de pobles, crear un nou món. En aquest context van néixer molts pobles, entre ells Charlone, per iniciativa de Fernando Martí.

A partir del 1980, el nom del poble (Fernando Martí) canvia pel de la seva estació (Coronel Charlone) fet que ja era un costum entre els seus habitants.
Fernando Martí estava casat amb Luisa Corominas de Montevideo i van tenir sis fills: Fernando, Oscar, Eduardo, Maria Luisa, Amanda i Hernando.
L’any 1910 va viatjar a Xerta per assistir a la inauguració de l’obra de remodelació del campanar de l’església que ell mateix havia costejat. Encara avui, si pugem a dalt de la torre, veurem que es conserva una placa en record d’aquell generós gest.
El 1914, F. Martí integra a la Cambra de Comerç Argentino- Espanyola, ocupant el càrrec de vocal en la secció de comerç i propaganda.
Fernando Martí va morir el 2 de novembre de 1925, sent enterrat al cementiri de La Recoleta de Buenos Aires.

Subscriure a
Menu

Menú principal

Formulari de cerca

Llengües