L'església

Estil: Gòtic - Renaixentista - Barroc
Datació
: segles XIV - XX
Localització: Dins del nucli urbà de Xerta

Església d'una sola nau coberta amb volta de creueria vuit partida i tres capelles laterals comunicades entre si. Hi ha una capella adossada de considerables dimensions amb una cúpula que dóna llum zenital al conjunt. Als peus hi ha una torre campanar, d'estil neoromànic amb arcs de mig punt emmarcats per una cornisa motllurada i rematada per una barana amb ornaments d'obra. A sobre seu a mode de remat hi ha quatre escultures de gossos de pedra mirant en direccions oposades. Culmina el conjunt un parallamps de forja d'estil modernista.
Fou reconstruït l'any 1910 amb la contribució del xertolí absent Fernando Martí. L'anterior construcció datava del segle XVI.

La façana principal, també als peus, està arrebossada de blancs, deixant a la vista els grans carreus de les cantonades, el sòcol o la porta. Resulta força sòbria.

L'entrada és adintellada amb pilastres adossades que suporten un entaulament rematat amb un sortint. Una mica més amunt hi ha una finestra rectangular flanquejada als seus extrems per dues fornícules simètriques amb figures. La zona superior és semicircular, rematada amb un òcul.

Al costat de la porta hi ha una reproducció d'obra vista amb rajoles pintades que representa un limnígraf, on s'hi reprodueixen en forma mètrica els nivells d'aigua que el riu Ebre ha assolit en les diverses inundacions que Xerta ha patit. La més forta arribà a superar els 10 metres i va succeir l'any 1787.

Aquesta, però no és l'única entrada. Al lateral dret hi ha una porta lateral; és un arc de mig punt format per grans dovelles de pedra vista. Emmarcant-la trobem una cornisa motllurada on hi figura la data de 1690. La coberta del conjunt és a dues aigües amb teula àrab.

Pel que fa a l'interior, destaquem les parets, policromades amb murals moderns i el retaule de l'altar major de cinc cossos, d'època barroca.

L'Església consta d'una cort molt gran, on hi ha un òrgan de tubs, que fou destruït l'any 1936 a l'inici de la guerra.

L'església comprèn dues parts: la capella del Santíssim i la part central que presideix l'altar major. A les capelles laterals es poden contemplar els següents sants: St.Pancràs, el màrtir de l'Eucaristia, la Inmaculada, St.Josep, St.Cristòfol patró dels conductors, el Sagrat Cor de Jesús, la Mare de Déu del Carme. Al fons del presbiteri es troba una pintura al fresc del Sant Sopar, pintat per Pere Falcó, fill del poble. Al fons de la capella hi ha la sagristia.

L'altar major és dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpció, imatge que figura al centre del retaule, al costat dret hi ha la Santa Rosa de Lima i, a l'esquerre Sant Antoni de Pàdua.

Actualment hi ha dos altars laterals: a l'esquerra, entrant a l'església, el baptisteri, amb un quadre de St. Joan Baptista pintat a l'oli per Pepita Mayor, el baptisteri és de pedra. Després de la porta de Santa Anna, es troba la capella de Sant Martí, amb un altar del sant muntat a cavall i amb una pintura al fresc de Pere Falcó. A continuació,la capella de St. Sebastià, la Sagrada Família i Sant Isidre Llaurador, a l'altra capella, la Mare de Déu del Pilar i la Mare de Déu dels Dolors.

A la part dreta,és una fornícula, la imatge de Sant Antoni Abad, la capella del Crist i la Mare de Déu de Montserrat.

Notes històriques:

Temple fundat el 1325 en emancipar-se la parròquia de Xerta del Castell de Paüls. Constava originàriament d'una sola nau, aixecada amb jornal de vila.

L'edifici actual va començar a construir-se com una ampliació de la primitiva església. L'any 1580 començaren les navades laterals, a la cantonada hi ha una inscripció a la paret lateral que posa "any 1580 5 de mars/ asetaren la primera pedra/ destes dos navades seré ivrats/ gab. Barberà y jo. Alcoverro".

El 1628 Joan Sentís, bisbe de Barcelona i virrei de Catalunya, natural de Xerta, les inaugurà solemnement, coincidint amb la independència de Xerta, des d'aleshores vila reial del municipi tortosí. La portalada lateral no fou acabada fins al 1690. Hi ha una inscripció a la pedra vora la porta lateral: "a 22 de juny 1690 essent ivrats miquel serrano y ioan fotane se acaba la pnt portalada"; El 1771 es recompon el pis de l'església, el rellotge i la campana. El 1910 s'inaugurà la nova estructura del campanar. Durant la postguerra es feren reformes generals, sobretot als altars de les capelles i les parets interiors i exteriors, quedant amb l'aspecte actual.

L'església de l'Assumpció
El primer temple va ser fundat l'any 1325 en emancipar-se la parròquia de Xerta del Castell de Paüls. L'edifici actual però, es va començar a construir com una ampliació de la primitiva església l'any 1580 i s'acabà el 1690, segons indiquen unes inscripcions de la façana lateral que dóna al carrer de Santa Anna. La consagració del temple la va fer el bisbe de Barcelona Joan Sentís l'any 1628. La façana principal que dóna a la Plaça Major va ser reconstruïda l'any 1858 i conté elements clàssics renaixentistes, amb dues fornícules simètriques que guarden les estàtues de sant Pere i sant Pau; al centre hi ha un finestral quadrat de pedra i sobre d'aquest un altre circular. La part superior de la façana està coronada per una escultura. L'interior consta de dos cossos, la nau central amb vuit capelles laterals (dues donen pas al segon cos) i la capella del santíssim, una petita esglesiola amb un important cimbori. En aquesta capella es creu que estava ubicada la primitiva construcció. A la nau central hi trobem l'altar major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpció, imatge que figura al centre del retaule principal. La coberta està formada per voltes de creuer unides amb claus decorades, en una hi apareix l'escut de la vila, el taronger. Dalt de la porta principal hi ha el cor, on abans de la guerra civil hi havia un magnífic òrgan de tubs. També durant la guerra del 1936 va ser despullada de tots els altars que tenia d'un gran valor artístic. A l'esquerra de la nau central destaca la capella de Sant Martí, amb un altar amb el sant muntat a cavall i al fons una pintura al fresc, feta el 1981 per Pere Falcó, que representa, entre altres temes, la "riuada gran" de l'any 1787.
 

Rector parròquia: Mossèn Pascual Centelles Llop

Tel. 977 373 103

 

Subscriure a